FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir sota la pròpia autoritat, dirigir, manar, en la milícia. No sabien quin general comandava les tropes. Comandar una flota. Manar, imperar, ésser l'amo. La mort comanda. Dirigir i controlar la maniobra o el funcionament (d'un vehicle, d'una màquina, d'un motor, etc.). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segon prop d'un cap, d'un superior, que pot ocupar-ne el lloc i exercir-ne l'autoritat, en cas d'absència d'aquest. lloctinent reial [o lloctinent general] Oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assentiment especialment del poder civil a una disposició o a una promulgació de l'autoritat eclesiàstica. Acceptació d'una decisió de l'autoritat d'un estat per part del poder polític d'un altre estat. Atorgar el plàcet a la designació del nou ambaixador [...]
